Activitat 58. La felicitat segons Mill

Quest text de Mill, tractà sobre la felicita i lo bé i realitzat que es pot trobar un persona un cop s’ha aconseguit el seu objectiu. Podem dir que la felicitat es un moment fugaç molt breu, ja que som feliços un cop hem aconseguit el nostre objectiu que ens depara a un altre objectiu millor en un futur, el millor de la felicitat per tan podem dir que es el camí que tardem en assolir-lo. A ixo ho podem compara amb la nostre vida i en el camí que ha suposat fer batxillerat al obtenir el títol tindrem un instant de felicita, però no serà comparable al llarg camí que haurem fet per assolir-lo, ja que no te punt de comparació aquell moment fugaç amb tots els bons moments que ens ha dut aquest curs, pare que si que hi ha agut moments durs però ni ha agut molts de inoblidables, ames que hem pogut gaudir duran dos anys poder aprendre molta mes cultura i ensenyances que ens ajudaran al llarg de la nostra vida. Però be aquest fragment de Mill el podem compara amb Epicuri el seu objectiu és la brusqueda de la felicitat.

Activitat 57. L'espai i el temps

Aquest text de Justus Hartnack, tracte sobre, de com poder ser capaços de captar les expressions sensibles, i de l’espai temps, qüestionar-se com es possible que això pugi existir com es realment com està tot interrelacionat. L’espai temps és el tot res que no hi estigi no hi existeix. Però l’autor ens comenta que aquestes suposicions no les sabem per l’experiència, si no que de forma incloïen ja tenim aquestes idees, o coneixements. Cosa que ho cometa mencionat Kant, és un coneixement assolit, però que no el podem verificar ja que nosaltres no podem arribar a conèixer l’espai en si mateix. Aquest comentari es permet compara Kant amb Justus Hartnack. Ja que els dos parlen del subjecte, els dos a més defensen que tenim un coneixement previ.

Activitat 56. Categories d'Aristòtil i Kant

Les categories segons Kant i Aristòtil Per a Aristòtil, "categoria" designa una de les formes possibles de parlar d'un objecte. Així, d'alguna cosa podem dir, què és? (substància), on és? (posició) i com és? (qualitats). Les categories són formes d'adjudicar predicats a un subjecte. En Kant les categories són conceptes purs de l'enteniment, formes a priori, que condicionen la possibilitat de l'experiència i que representen les funcions essencials del pensament. Les categories no són conceptes, no tenen contingut i estan buides. Són formes d'organitzar allò percebut, per tal que pugui ser pensat i puguem identificar objectes, però per si mateixes no refereixen cap coneixement sobre el contingut del fenomen. Kant les anomena conceptes purs. Segons Kant hi ha dotze categories o conceptes a priori gràcies als quals podem formular dotze modalitats de judicis sintètics a priori. Una d'aquestes categories és el principi de causalitat.

Activitat 55. Tot coneixement parteix de l'experiència, però no tot ell procedeix d'ella

Aquet text de Kant fa referència al títol "tot el coneixement comença amb l’experiència". Ja que segons ell sense l’experiència anterior no tendíem cap base per anar avançant amb els nostres coneixements, ja que gran part dels nostres coneixements són resultat de la nostra experiència passada(coneixement empíric), un exemple molt simple és que el foc crema. Aquest coneixement l’hem assolit gràcies a l’experiència ja que de petits tots ens hem cremat i hem arribat la conclussuió que tocar el foc és dolent ja que ens fem mal, per que el foc crema. I així amb totes les altres coses, evidentment en un altre nivell de coneixement. En el segon apartat el text, fa referencia que una gran part del coneixement si ve de l’experiència, però no tot el nostre coneixement és bassa en ella. Ho podríem com para amb Plato.

Activitat 54. Resposta a la pregunta de la Il.lustració

Resposta a la pregunta que és la il·lustració? De Immanuel Kant. El tex és limita a contestar unes preguntes realitzades a un lateral de la pàgina, relacionades amb la pregunta principal. En les primeres línies del document Kant ens planteja que és la il·lustració. La persona il·lustració és aquella que es “lliure”, i això no succeeix fins passar la minoria de edat, ja que abans som incapaços de fer servir el nostra propi enteniment. I la qüestió no és que, al fer la majoria d’edat de sobte sens desperti el nostre propi enteniment si no que mentre som menors estem limitats per els nostres superiors ja siguin familiars, tutors o professors... tot els teus acte passa a càrrec duna altre persona adulta. La idea de la il·lustració es valer-se del teu propi enteniment no el dels altres. La majoria de edat no es un nou invent si no que ja fa molt de temps que dura, donat a conèixer com “naturalistes maioremes” es a dir la majoria de edat senten com a edat per valer-se per si mateix, de fet se menor de edat es molt còmode ja que no tens ni preocupacions ni dilemes, ja que tot el que ha de fer ja esta penat... Però al arribar a la majoria de edat pot arribar a ser perillós, ja que cada persona pensa i madura de forma diferent. L’auto fa referencia a la educació personal com una part importat de la maduració ja que si una persona no esta ben educada és difícil que haguí madurat de forma correcta, pot ser que aquesta persona maduri més lentament o que no acabi de madurar, i això fa que molta gent no arribí a la majoria de edat de forma correcta. Kant també ens parla dels prejudicis, que arriben a ser perjudicials per a les persones, ja que poden causar confusions de forma premeditada. I al forma de arribar a la il·lustració es de forma pausada i amb un cert grau de llibertat, una alter forma de arribar a la il·lustració es la revolució, però no és la forma més correcte de aconseguir-ho. El tex ens comenta també que la relligo està limitada per unes certes coses, però a questes limitacions són un obstacle per a la il·lustració? L’auto opina que en part aquesta vida si que queda molt limitada i amb una sèrie de limitacions importats però no és la persona la que ho tria fer questa vida per tan si aquella persona és feliç amb la seva decisió, ell a està lliure per segui aquest modus vivendi això i que podem dir que aquest estil de vida el comporta en part una vocació, que ben combinades els parts pot ser que la persona arriba de forma correcta a al il·lustració. A més hi ha més d’una forma de tenir una vida limitada per les decisions anteriors com al militar sotmès a segui ordes tota la vida, siguin justes o injustes és el seu deure com a militar, elegit aqueta forma de vida porta a unas conseqüències. L’autor es qüestiona si questes persones que viuen en una vida limitada poden arribar a la il·lustració, per molta vocació que tinguin no deixen de estàr limitat en gran part . Però per altre banda tenen una sèrie de llibertats, per exemple un sacerdot té la llibertat de d’expressar eles seves ensenyances i la capacita de que la gen hi pari atenció això és una gran poder i és així que la gent pot arribar a la plenitud, menters no estigui cap contradicció interna amb la relligo. Per tan podem arribar a la conclusió de que si un sacerdot ha decidit per voluntat pròpia i per vocació aquest ofici, es molt possible que es senti lliure encara que en moments puntuals de la seva vida és pot torbar limitat, però si a diferencia de fer aquesta feina per vocació es fa per obligació aquesta persona deixa de ser lliure per tan no pot arribar a la il·lustració. El mon està replè de llibertats limitades com per exemple un contracte de feina no seixa de ser una limitació a la teva llibertat, a més de la llei que no deixa de ser una represàlia de la il·lustració. A més la llei està a càrrec una persona ja sigui un rei un príncep o bé un polític a questa persona limita a tot un país restringeix les seves llibertats això fa repercutí a la il·lustració de tot un país unes directrius de un sol home. Per tan podem dir que actualment no vivim en una època de il·lustració ja que no tot és la il·lustració si no que tenim unes certes limitacions, com ara les lleis, les normes el nostre físic... La il·lustració és la busca i la lluita per la llibertat. Tot i que cada cop són menors els obstacles per arribar a la il·lustració. Tot i que prínceps Reis i governadors no coneixien ni acceptin la paraula tolerància i Respecte al poble, les seves lleis i llibertats. A l’actualitat encara ens trobem moltes limitacions per arribar a la il·lustració com ara el sexe la classe social, la relligo etc. Com he comentat a bans les relijosos tenen unes altres llibertats, tenen llibertat de difusió, opinió, davant un judici, en canvi llibertats més sentimentals és troben força més restringits, però de fet els ho han triat. To hi cada cop tenir més llibertats i anar-se superant així mateixes ja que tot va evolucionat inclús les llibertats ja que és un fet natural. La forma més umillat per estar limitat és la minoria de edat. Al final de quest fragment t’explica l resolució i la conclusió de la pregunta principal, que és el problema qüestionat el principi. La primera seria no tenir por per les decisions preses és una clau per a arribar a la il·lustració. La llibertat civil acaba sent limitada, ja que el que et diu és clar i simplement dient: Razonad lo que querais i sobre lo que quereis, peo obedeced. Amb aquesta afirmació queda clar que per a l’estat civil, no som lliures , per tan no podem accedir a el grau de la il·lustració, però si tenim una part de llibertat que és la nostre lliberta interior i de pensament que ningú ens la pot prendre, per tan si podem arribarà un sert grau de la il·lustració encara que no sigui el més elevat, ja que tothom està limitat per una sèrie de factors que en carda persona seran diferents.

Activitat 53. La moral de Hume

Filosof angles que investiga sobre els principis de la moral, en gran par de els seus textos parla sobre la naturalesa humana, el tex en parla de com poder arribar adiferenciar del bé i el mal a més ens diu que es en base el nostres sentiments i la raó. El fargment ho podem comparar amb la filosofia de Mil on també hi veiem reflectida la raó en gran pard de les seves obres.

Activitat 52. Crítica al principi de causalitat

En aquest fragment de Hume, fa un critica a Adam, ens comenta que és una persona que ha es advingut adulta de cop per tan no té una base en l’experiència, en cara que arribi a tindrà un grau de coneixement no és una persona que pugui considerar-se adulta, madura i feta. Per tan en base aquest mite el filòsof ens peten dir que no podem saber mai que ens depararà el futur, per tan domes podem vesar-nos en la nostra realitat i un futur immediat en base a les diferents sensacions que arribem a observa al llar de la nostra vida, altes filòsof creuen que no es correcte l’opinió de Húmer , que ens diuen que el camí de la veritat es la raó, ens ho comenta filosos com Plató i Aristòtil.